Conseqüències de no practicar les retencions de l’IRPF: enriquiment injust i sancions tributàries

CAS d’ESTUDI

L’Agència Tributària (departament de gestió tributària) requereix a una societat limitada per tal d’iniciar actuacions de comprovació i investigació pel concepte de retencions a compte del treball personal. En el curs de les actuacions inspectores s’acredita que l’entitat havia satisfet rendiments del treball sense practicar la corresponent retenció. Per altra banda, els perceptors dels rendiments del treball (els treballadors de l’empresa) van presentar les seves declaracions tributàries per IRPF (declaracions de renda) d’acord amb el certificat de retencions emès pel pagador dels mateixos (l’empresa).

Quines són les conseqüències?

Com que l’obligació de practicar retencions a compte d’una obligació principal (IRPF del perceptor dels rendiments del treball personal) és independent de l’obligació a contribuir que incumbeix al perceptor dels rendiments (treballadors), essent, per tant, dos obligats tributaris diferents, per un costat, el retenidor (que al mateix temps és el subjecte passiu del seu propi impost personal) i per altre, el subjecte passiu perceptor dels rendiments.

En el cas que s’haguessin satisfet rendiments sense haver-se sotmès a la corresponent retenció o per un import inferior al que hagués tocat, si el subjecte passiu perceptor de les rendes sotmeses a retenció ja va presentar la seva liquidació de IRPF (renda), incloent-hi com retencions suportades a l’impost consignat al certificat de retencions que va emetre al seu treballador: No es pot exigir al retenidor l’import de les retencions que havia d’haver practicat, ja que, es produiria un enriquiment injust per part de l’Administració, això suposa una duplicitat en el cobrament, la primera del subjecte passiu de l’IRPF que es va deduir una menor quantitat en concepte de retencions (per tant, o bé va pagar més, o bé se li va tornar menys del que li correspondria) i per altra, el retenidor, en concepte de retencions a compte de l’IRPF.

En aquest cas, s’exigiria al retenidor l’interès de demora (finalitat: indemnitzadora segons l’article 26 de la llei 58/2003) pel període de temps que va entre la finalització del termini per presentar i ingressar l’autoliquidació de retencions (per part del retenidor) fins a la finalització del període voluntari de pagament de l’IRPF pel perceptor de les rendes. A més a més, s’imposarà al retenidor, la sanció que correspongui per infracció tipificada a l’article 191 de la llei 58/2003, essent la base de la sanció l’import de les quanties que va haver de retenir i no va fer. (STS de 27 de febrer de 2007 i 22 d’octubre de 2008 i SAN de 18 de desembre de 2008).

És imprescindible que l’empresa ingressi i declari correctament la retenció dels seus empleats per evitar aquestes situacions. Has de comptar amb professional especialitzat per la gestió de la teva empresa.

Contacta amb la nostra consultoria per si necessites més informació.