La mare és la que mana
Un dels casos més curiosos en els que ens hem trobat en l’àmbit del relleu generacional és el d’una petita empresa familiar, propietat del pare de família, amb una antiguitat de més de 60 anys del sector del metall.
L’empresa que no era una societat sinó que encara anava a nom del pare, era un reflex de la família: pare, mare i els tres fills (dues noies i un noi) treballaven més o menys en algun o altre departament de l’empresa. El noi, amb una bona experiència en el sector portava la part de producció, relacions amb clients i proveïdors i la comptabilitat de l’empresa familiar. Les dues noies tenien responsabilitats en altres àmbits, una d’elles, ala gran, en aspectes de compliment normatiu: legalitzacions, LOPD, prevenció de riscos, etc. I l’altra noia, la petita, ajudava una mica en tot, tant podia estar a producció com portant peces a un client.
El pare, en edat d’estar jubilat encara anava cada dia a l’empresa per ajudar en allò que fos necessari però sense la pressió del dia a dia. I finalment la mare, portava les finances de l’empresa enviant els trameses bancaries de clients i efectuant pagaments a proveïdors.
El cas és que va ser la mare la que va demanar els nostres serveis per intentar resoldre una situació que feia anys que haurien d’haver resolt dins la família. El pare ja tenia 71 anys i 68 la mare i començava a ser urgent trobar una solució de continuïtat a l’empresa ja que la situació era la següent:
El fill, volia seguir i de fet era qui portava el gruix més important de responsabilitats de l’empresa.
La filla gran feia a l’empresa la feina que podia haver fet un professional extern per molt menys de que ella cobrava.
La filla petita “amenaçava” molt sovint que ella volia marxar de l’empresa, que allò no era per ella, però no marxava.
El pare es volia desvincular totalment del negoci i dedicar-se a viure tranquil.
La mare volia tant si com no que el negoci el seguissin els tres fills, fins i tot ella, amb 68 anys, volia seguir vinculada al negoci en una hipotètica societat que haurien constituït els tres fills i ella.
Es van plantejar moltes opcions possibles però per la mare només n’hi havia una que ella acceptava, que els tes fills seguissin junts en el negoci familiar, fins i tot amb el desinterès de la filla petita i la poca implicació de la gran.
Què en penseu d’aquesta situació? En coneixen algun cas semblant? Què penseu que haurien d’haver fet?
T'ajudem?
Altres noticies relacionades
L’adquisició d’una empresa és una decisió estratègica que comporta riscos i oportunitats. Per assegurar-ne l’èxit, cal seguir un procés rigorós que garanteixi la viabilitat de l’operació.
L’auditoria prèvia al relleu generacional és clau per garantir una transició sense problemes en empreses familiars, anticipant-se a possibles contingències i assegurant una estructura eficient i sòlida.
La intel·ligència artificial està transformant empreses i economia, oferint grans oportunitats i nous reptes ètics i laborals que requeriran regulació responsable.
Microsoft Exchange Mail és una solució de correu electrònic d'avantguarda que pot ajudar les empreses a agilitzar la comunicació i millorar la col·laboració interna i externa.
Parlem de com gestionar i defensar-se davant la responsabilitat tributària derivada, destacant l'increment d'aquests procediments i els passos legals específics a seguir tant per responsabilitats solidàries com subsidiàries.
L’1 d’abril s’acaba el termini per a presentar el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger”
