La responsabilitat tributària

Com especialistes en procediments i recursos tributaris ens trobem amb casos de clients que reben notificacions de derivació de responsabilitat tributària (solidària i subsidiària) de l’Agència Tributària.  L’increment de procediments de derivacions de responsabilitat durant els últims anys està sent molt significativa.

La derivació  per exigir el pagament als responsables requereix, amb caràcter general, un acte administratiu i que se’n declari la responsabilitat i se’n determini l’abast. L’obligació del responsable no es transmet a l’hereu, excepte si s’ha notificat l’acord de derivació abans de la mort, així ho estableix l’article 39.1 de la llei general tributària.

Amb caràcter general, la responsabilitat s’estén al deute  exigit en període voluntari, i no a les sancions ni al recàrrec de constrenyiment, i aquest últim és exigible al responsable únicament quan no efectuï el pagament del seu propi deute, derivat en el període voluntari que a aquest efecte se li ha de concedir.

Excepcionalment, la seva responsabilitat pot estendre al recàrrec de constrenyiment exigit en el seu moment al deutor principal i fins i tot als interessos de demora meritats per aquest, si el motiu de la derivació s’associa a l’acció recaptatòria del deute esmentat (responsabilitats del pagament del deute tributari) i no concorre al moment de la seva meritació (el del deute original).

En el cas en què l’abast del deute derivat al responsable arribi al recàrrec de constrenyiment, encara que l’obligat responsable generi el seu propi recàrrec, només es pot cobrar un deute i un recàrrec al total dels obligats (deutor i responsables).

Els responsables del deute tributari els serà també aplicable la reducció per pagament immediat

Aquestes reduccions no són aplicables als supòsits de responsabilitat quan el fet de la responsabilitat estigui constituït per la participació en un acte il·lícit del mateix responsable.

El procediment de declaració de responsables tributaris ha de complir els passos següents (tingueu en compte si reps una notificació d’hisenda):

• La responsabilitat pot ser declarada en qualsevol moment posterior a la pràctica de la liquidació o a la presentació de l’autoliquidació, llevat que la llei disposi una altra cosa. Específicament, en el cas de liquidacions administratives, si la declaració de responsabilitat s’efectua amb anterioritat al venciment del període voluntari de pagament, la competència per dictar l’acte administratiu de declaració de responsabilitat correspon a l’òrgan competent per dictar la liquidació, mentre que als altres casos, aquesta competència correspon a l’òrgan de recaptació.

Amb efectes 26/5/2023, la competència per iniciar i resoldre el procediment de declaració de responsabilitat passa a ser potestat única de l’òrgan de recaptació, amb independència del moment en què aquesta declaració es produeixi.(l’AEAT deixa clar que la derivació de responsabilitat és un mecanisme de recaptació).

• El procediment de declaració de responsabilitat s’inicia mitjançant un acord dictat per l’òrgan competent que ha de ser notificat a l’interessat. Llevat que una norma amb rang de llei estableixi una altra cosa, cal emetre dins del procediment un acte administratiu en què, amb audiència prèvia a l’interessat per un termini de quinze dies, se’n declari la responsabilitat i se’n determini l’abast i l’extensió. A més, és en aquest tràmit quan el responsable pot donar la seva conformitat expressa a la sanció imposada, per tal que li sigui aplicada la corresponent reducció.

Amb anterioritat a aquest tràmit, l’interessat pot fer les al·legacions que consideri pertinents i aportar la documentació que consideri necessària.

• L’acte de declaració de responsabilitat ha de ser motivat i s’ha de notificar als responsables amb el contingut següent:

1. Text íntegre de l’acord declarant la responsabilitat amb indicació del pressupost de fet habilitant i les liquidacions a què assoleix aquest pressupost.
2. Mitjans d’impugnació que poden ser exercitats contra aquest acte, òrgan davant el qual s’hagin de presentar i el termini per interposar-los.
3. Lloc, termini i forma en què hagi de ser satisfet l’import exigit al responsable. Cal atorgar un període voluntari de pagament.

Quan el procediment per declarar la responsabilitat els òrgans competents iniciï per dictar la liquidació i aquesta declaració no es notifiqui amb anterioritat al venciment del període voluntari d’ingrés, o si en aquest període no s’hagués acreditat almenys un intent de notificació que   contingui el text íntegre de l’acord o, si escau, de no haver-se efectuat la posada a disposició de la notificació a la seu electrònica de l’Administració tributària a l’adreça electrònica, el procediment es té per conclòs, sense perjudici que amb posterioritat pugui iniciar un nou procediment pels òrgans de recaptació. En aquest cas, d’acord amb el principi de conservació dels actes, les actuacions realitzades en el curs del procediment inicial, així com els documents i altres elements de prova obtinguts en aquest procediment, conserven la seva validesa i eficàcia a efectes probatoris en relació amb el mateix o un altre responsable.

• En el recurs o reclamació contra l’acord de derivació de responsabilitat es pot impugnar el pressupost de fet habilitant i les liquidacions a què assoleix aquest pressupost, sense que a conseqüència de la resolució es puguin revisar les liquidacions fermes per a altres obligats, sinó únicament l’import de l’obligació del responsable.
• El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de 6 mesos.

Quin és el procediment per exigir la responsabilitat solidària?

Quan la responsabilitat hagi estat declarada i notificada al responsable en qualsevol moment anterior al venciment del període voluntari de pagament original del deute que se’n deriva, només cal requerir-li el pagament una vegada transcorregut aquest període. En els altres casos, una vegada transcorregut el període voluntari de pagament original del deute que se’n deriva, l’òrgan competent ha de dictar acte de declaració de responsabilitat que es notifica al responsable.

Quin és el procediment per exigir la responsabilitat subsidiària?

Una vegada declarats fallits el deutor principal i, si escau, els responsables solidaris, l’Administració tributària ha de dictar un acord d’inici del procediment, que ha de ser notificat precisant la naturalesa i l’abast de la responsabilitat, posant de manifest l’expedient i concedint tràmit d’audiència per període de 15 dies al presumpte responsable. Amb aquesta notificació s’inicia el termini de resolució que no pot excedir els 6 mesos. Dictat l’acord de derivació es notificarà al responsable.

En definitiva, la diferència entre responsable subsidiari i solidari, és senzilla: tot depèn de la necessitat que tingui l’Agència Tributària, o no, d’una declaració de fallit prèvia al deutor principal; aquesta declaració de fallit és imprescindible en el cas dels responsables subsidiaris, m’entres que no ho és en el cas dels responsables solidaris.

Per últim i molt important: el responsable no sempre respon a la totalitat de l’obligació tributària principal, moltes vegades la llei limita la responsabilitat a un import inferior al del deute tributari, per això, com especialistes el primer que busquem en la notificació és que hagin inclòs el que es denomina “l’abast de la responsabilitat”.

S’ha de tenir present que,  no en tots els casos, hisenda podrà exigir sancions i recàrrecs del deutor principal al responsable. S’ha de tenir clar que per aplicació dels principis constitucionals no és el mateix derivar deutes que derivar sancions.

És molt important que el contribuent tingui clar que els casos de derivacions de responsabilitat s’han de defensar des d’un despatx especialitzat, és una matèria que exigeix d’un professional amb una preparació específica per la defensa de contribuents en procediments i recursos tributaris.

Si tens un problema d’aquest tipus, contacta’ns.