Notícies destacades: febrer 2024

L’impost sobre el valor afegit (IVA) aplicat al rebut d’electricitat està a punt d’augmentar del 10% al 21% al març per a la majoria dels consumidors domèstics. Aquesta situació es deu a la significativa caiguda en el preu mitjà del megavat hora (MWh) al febrer, que és un 42% més baix que al gener i tres vegades més baix que fa un any.

La decisió del Govern d’aplicar un IVA reduït del 10% durant tot el 2024 està condicionada a que el preu del MWh al mercat majorista estigui per sobre dels 45 euros. Segons el decret de mesures antiinflació aprovat al desembre, si el preu de la llum cau per sota d’aquest llindar, s’aplicarà l’IVA original del 21% al mes següent.

Actualment, a falta de dos dies per finalitzar febrer, el preu mitjà de l’electricitat al mercat majorista és de 42,44 euros, per sota dels 45 euros de referència. Això anticipa una pujada de l’IVA del 10% al 21% al rebut de la llum al març, el que podria significar un increment d’uns 4,5 euros al rebut per a una llar amb un consum mensual mitjà de 190 kilovats-hora.

Aquest canvi afectarà a la majoria dels 28 milions de petits consumidors a Espanya, tant als que tenen tarifes lliures com als que tenen la tarifa regulada PVPC. No obstant això, els 1,6 milions de beneficiaris del bo social elèctric continuaran tenint un IVA del 10% durant tot l’any.

Malgrat l’augment de l’IVA al 21% al març, s’espera que aproximadament un de cada tres usuaris, especialment els que estan al mercat regulat, paguin menys al març que al febrer a causa de la tendència a la baixa en el preu de l’electricitat. No obstant això, això dependrà de la situació individual de cada consumidor.

La vigilància de dispositius electrònics ha generat tensions amb drets fonamentals com la intimitat, i el Tribunal Suprem ha establert una sèrie de garanties que Hisenda ha de respectar en aquest àmbit. L’Agència Tributària ha passat de manejar informació en documents físics emmagatzemats en caixes fortes a dependre cada vegada més de dispositius electrònics, incloent telèfons mòbils, per a recaptar proves de frau fiscal o delictes financers.

L’accés a aquests dispositius entra en conflicte amb drets constitucionals, i el Tribunal Suprem ha hagut de desenvolupar una jurisprudència per a delimitar els límits de la vigilància d’ordinadors, mòbils o tauletes per part de l’administració tributària.

L’advocat Pablo Romá destaca que el Tribunal Suprem està establint precedents en aquest tema. Opina que Hisenda no hauria de tenir la facultat de registrar dispositius de forma remota, fins i tot amb autorització judicial, ja que la Llei d’Enjudiciament Criminal no ho permet llevat en casos taxats, que no inclouen delictes fiscals ni inspeccions tributàries. A més, Romá assenyala que els dispositius electrònics poden contenir informació sensible que vulnera drets fonamentals com la intimitat o el secret de les comunicacions.

Aquest tema transcendeix a l’àmbit del contenciós administratiu, on es resolen les disputes amb Hisenda. La Sala de lo Penal del Tribunal Suprem ha intervingut en casos de delicte fiscal, establint garanties per als contribuents acusats en processos penals i respecte a l’obtenció de proves a partir de dispositius electrònics.

Eduardo de Urbano, magistrat en excedència, destaca que infringir les normes i jurisprudència establertes pot portar a que les proves obtingudes il·legalment no siguin considerades en el procés penal, i fins i tot a l’absolució de l’acusat.

El Tribunal Suprem ha dictat sentències que estableixen requisits per a l’admissió de proves obtingudes de dispositius electrònics, com la necessitat de preservar l’autenticitat dels documents i minimitzar els efectes lesius sobre drets de tercers.

En resum, l’accés a informació de dispositius electrònics per a fins d’investigació fiscal ha de realitzar-se complint amb les garanties establertes pel Tribunal Suprem, respectant els drets fonamentals dels contribuents i assegurant la integritat i autenticitat de les proves obtingudes.

La comissió Imco del Parlament Europeu ha decidit posposar la votació del reglament sobre la morositat en les relacions comercials, el que ha generat crítiques per part de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que representa a al voltant d’un milió de pimes i autònoms. Aquesta postergació, imposada per alguns grups polítics, significa que la votació es durà a terme el proper 21 de març.

El retard es va produir després que els grups conservadors, com el Partit Popular Europeu, intentessin introduir esmenes que suavitzaven el text, permetent la “llibertat de pacte entre les parts” i, per tant, la possibilitat legal d’establir terminis de pagament més llargs que els previstos en el reglament, segons la PMcM. Atès que al Parlament Europeu els partits i els seus membres tenen llibertat de vot, i davant la incertesa sobre el resultat, la nova normativa es debatrà a l’últim ple d’abril, just abans de les eleccions europees i gairebé al límit de la legislatura.

El president de la PMcM, Antoni Cañete, ha expressat la seva profunda preocupació per aquest retard inesperat, que atribueix a la pressió de grups de pressió com el de la gran distribució. Cañete va criticar l’abús de poder de les grans corporacions i la passivitat dels polítics, que han decidit no recolzar a les pimes i autònoms europeus.

La PMcM ha assenyalat que seguirà lluitant per eliminar les mesures que considera enganyoses i que afectaran negativament a milions d’autònoms i pimes a tota Europa. Així mateix, ha aplaudit les paraules de l’eurodiputada Roza Thun, ponent principal, encara que lamenta l’ajornament, que podria posar en risc els avanços aconseguits en els últims mesos.

Segons la PMcM, la possibilitat de pactar lliurement entre les parts, una de les esmenes defensades pels grups conservadors, podria generar terminis de pagament majors als establerts pel reglament, el que no garantiria la neutralitat buscada. Per tant, insta a considerar les disparitats entre les parts per assegurar un resultat equitatiu en la legislació.

És compatible cobrar la prestació de jubilació amb la contraprestació per fer les funcions indicades més amunt com a vocal del consell d’administració? Es podria cobrar en concepte de dietes? Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

Llegeix l’article

El Tribunal Suprem ha determinat que els treballadors als quals l’empresa els proporciona un cotxe de forma gratuïta, tant per a ús laboral com personal, no estan obligats a pagar l’IVA per aquest vehicle, fins i tot si la companyia s’ha deduït el cost del mateix en l’impost.

Aquesta decisió de l’Alt Tribunal contradiu el criteri de la Inspecció tributària, que estableix que les empreses que cedeixen vehicles als seus empleats per a ús mixt, sempre que s’hagin deduït l’IVA del cost del mateix, com en el cas del pagament del renting, han de repercutir l’IVA als empleats per l’ús personal del cotxe.

La sentència, emesa el 29 de gener i redactada pel magistrat Isaac Merino Jara, es basa en el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estableix que els vehicles cedits per l’empresa als treballadors no constitueixen prestacions de serveis realitzades a títol onerós, per la qual cosa no és necessari que els empleats paguin l’IVA per això, tal com sosté la Inspecció de Hisenda.

Segons el TJUE, una prestació de serveis es considera onerosa quan implica una contraprestació econòmica. El Suprem recorda que el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ja va concloure en dues resolucions de febrer i març de 2022 que l’entrega de béns o serveis de l’empleador als empleats no pot considerar-se com una operació onerosa només perquè, per a efectes de l’IRPF, es consideri una retribució en espècie. Només es considera onerosa si el treballador paga pel vehicle o si es descompta una part del seu salari pel mateix.

Per tant, el Tribunal Suprem desestima el recurs de l’Administració General de l’Estat i estableix com a doctrina que la cessió gratuïta de l’ús d’un vehicle per part de l’empleador a l’empleat, per al seu ús personal, quan l’empleat no realitza cap pagament ni renuncia a part del seu salari com a contraprestació, i quan el dret d’ús del vehicle no està lligat a la renúncia d’altres avantatges, no està subjecta a l’IVA, fins i tot si l’empresa s’ha deduït l’IVA del renting del vehicle.

D’altra banda, en la inspecció realitzada per l’Administració a l’empresa, Hisenda va determinar que l’empresa podia deduir-se fins al 100% de l’IVA del cost del renting del vehicle per a transferir a l’empleat l’obligació de l’impost. El Suprem recorda que la Llei de l’IVA, en el seu article 95, estableix que la deducció només serà del 50% quan es tracti de vehicles de turisme, ciclomotors i motocicletes utilitzats per al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional.

El Govern intensificarà la pressió sobre les empreses per a garantir el compliment de l’horari laboral i evitar l’excedent d’hores extra. En aquest sentit, el secretari d’Estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va informar ahir als representants de la patronal i els sindicats sobre la seva proposta per a aconseguir aquest propòsit: la Inspecció de Treball i Seguretat Social tindrà accés directe, fins i tot de forma remota, al registre horari de les empreses amb més de 50 empleats, amb la finalitat de combatre el frau en l’observança de la jornada laboral i mitigar l’abús en la utilització d’hores extra.

Pérez Rey va realitzar aquest anunci durant una nova sessió del diàleg social per a reduir la setmana laboral de 40 a 37,5 hores per llei per a l’any 2025. Es calcula que aquesta mesura beneficiarà a uns 12 milions de treballadors.

El secretari d’Estat va destacar la necessitat que la Inspecció de Treball pugui accedir directament al registre de les empreses per a evitar possibles manipulacions per part de l’empleador o altres parts interessades. D’aquesta manera, el Ministeri de Treball busca assegurar la integritat, transparència i control de la jornada laboral a les empreses. Així mateix, el Govern planeja reformar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors o introduir un nou article 34 bis per a reduir la jornada de forma progressiva: fins a 38,5 hores per al 2024, amb l’objectiu final d’arribar a les 37,5 hores al 2025.

El responsable de Treball va subratllar que Espanya té compromisos pendents amb la Unió Europea, especialment amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, quant a l’accessibilitat, fiabilitat i transparència del registre horari. Per tant, s’han traslladat als interlocutors socials els requisits necessaris per a complir amb aquestes exigències derivades de la Unió Europea.

A més, es planteja enfortir les sancions a les empreses per l’incompliment de l’horari laboral, amb l’objectiu que siguin efectives i prou dissuasòries. S’estudiarà la possibilitat que les sancions s’imposin per cada treballador afectat, multiplicant la quantia màxima pel nombre d’empleats que excedeixin l’horari laboral i el límit legal d’hores extra anuals, que actualment és de vuitanta hores.

Quant a la reducció de la jornada, es garantirà un còmput anual per a assegurar la flexibilitat en la seva aplicació tant per a empleadors com per a treballadors. Això implica dues referències a la llei: la jornada setmanal i la jornada anual, ja que molts convenis col·lectius contemplen aquesta última. Aquesta mesura respon a una demanda dels empresaris per a atorgar major flexibilitat a les empreses. El Govern enviarà en els pròxims dies una proposta per escrit sobre la reducció de la jornada laboral a la patronal i els sindicats, amb l’objectiu de centrar la negociació.

Us expliquem el cas d’una mare de família que va voler “deixar-ho tot ben lligat”, evidentment ens referim a la seva successió hereditària.

Llegeix l’article